diumenge, 19 d’octubre del 2014

Un grup anomenat "Sociedad Civil Catalana"




Un grup anomenat "Sociedad Civil Catalana" va fer una manifestació-concentració a la Plaça de Catalunya en Barcelona (plaça que se li va quedar un tant massa ampla, segons digué la premsa), per tal de reafirmar l'espanyolitat de Catalunya i de Latinoamèrica.

Bosc, el seu president, va soltar algunes frases que m'han cridat l'atenció. Una: "Votar no es sinónimo de democracia. Lo relevante es para qué se vota". Deu ser per això, pense, que està prohibit el Referèndum. I per això també que no s'ha votat encara la reforma de la Constitució ("reformar nuestra Constitución? Caca. Lo relevante es para què se vota", hauran pensat "nuestros políticos").

Una altra joia del seu pensament: "El derecho a decidir intimida i coacciona. Hoy està en peligro la libertad". La llibertat de manifestar el pensament i la voluntat popular intimida al represor en la seua llibertat de reprimir? La llibertat és una amenaça? L'autèntica llibertat és la repressió? Recorde un tal que, a més de perseguir "judeomarxistas y masones", distingia la llibertat (la seua) del "libertinaje" (la llibertat del poble). I "el libertinaje" era "caca"; havia que reprimir-lo. 

Per fi, el diamant: "Y aquí alzamos nuestro voz para decir claro que los catalanes no pensamos renunciar a la España de todos, que es nuestra, y tampoco pensamos renunciar a Latinoamérica, con la que nos unen tantos lazos culturales". Aquest home no sap el que diu, o, si ho sap, no sap dir-ho. Perquè el problema no és si els catalans renuncien o no renuncien a Espanya, sinó si Espanya és capaç de renunciar a Catalunya. Imagine que a Catalunya li agradaria que Espanya renunciara a ella i la deixara lliure, que la deixara decidir. Catalunya no pot renunciar a Espanya, perquè Espanya no és de Catalunya, sinó al revés: Catalunya és de Espanya per llei de conquesta, no per adhesió voluntària. L'única cosa que pot fer Catalunya al respecte, si Espanya no li permet la consulta, és fer-la pel seu compte i actuar en conseqüència, segons siga el resultat. Per altra banda, què vol dir amb allò de no "renunciar a Latinoamèrica, con la que nos unen tantos lazos culturales? Els Estats d'Hispanoamèrica són independents. Prou els va costar separar-se d'Espanya. Qui parla de renunciar als llaços culturals de qualsevol país, d'Amèrica o d'on siga? El que sembla que volen els catalans no és reconquerir Amèrica ni trencar llaços culturals, sinó, de primer antuvi, que Espanya els deixe la llibertat de votar en referèndum. Ja voldrien els catalans ser independents d'Espanya com els Hispanoamericans per poder convocar un referendum! Quina paradoxa més lamentable: necesiten ser independents per poder convocar un refrendum per tal de saber si volen ser independents!

Mal comença la "Sociedad Civil Catalana" amb un dirigent que no sap el que diu, i si ho sap no sap dir-ho. .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada